Poema - Dóna'm la mà (Sergi Castromil i Marc Puig)

L'Auca del senyor Esteve- Segona Part

L'Auca del Senyor Esteve - Segona Part

En la segona part s'explica el naixement del fill de l'Esteve, en Ramonet, que no voldrà seguir amb el negoci ja que voldrà ser artista. El seu naixement es diferencia del naixement del seu pare ja que intenta dir-nos que en Ramonet serà una persona modernista. L'autor Santiago Rusiñol, diu que una persona al llarg de la seva vida no pot aprendre a ser modernista, s'ha de néixer modernista. Per tant va diferenciar el naixement del pare, sent una persona burgesia i amb ideals de negocis i guanyar diners, i el naixement del fill, en Ramonet, sent una persona modernista i amb ideals artístics i intentar acabar amb els ideals dels seus avantpassats.

El naixement de l'Esteve, va ser en un dia de cel fosc i girs, fora plovia, una pluja fina, una polsina d'humitat, i amb el terra enfangat per la pluja. Era una tarda molt trista per tenir lloc un naixement. Va ser un part llarg, i el senyor Ramon, pare de l'Esteve, estava a la botiga esperant el crit de la mare per pujar a la part superior del edifici per veure el naixement. Quan el nen va néixer no tenia el nas gran ni petit, no tenia els cabells rossos, ni negres. Quant va néixer el nadó no plorava i tothom va quedar admirat. La posaven de esquena, l'eixugaven, i no es movia.              "Tant li feia l'aigua freda com calenta".  Era una criatura reposada, serena, un infant amb uns nervis ni tibants, ni fluixos; amb la sang ni espessa ni clara.

En canvi, el naixement del fill de l'Esteve, en Ramonet, va ser en un dia molt clar i amb molt de sol.      "Quin esplet d'animació i de vida en aquella cova de l'ordre!".  Va ser un part ràpid i el nounat va fer molt xivarri. Tothom va quedar parat al veure que aquell infant plorava i cridava tant, i movia tant els braços i cames. La tradició de "La Puntual" era que naixessin callats, tristos i prudents, i aquell nadó no complia res de la tradició. El soroll que produïa aquell infant se sentia fins al "quartel" . Aquell infant no volia bolquers, volia anar amb llibertat, esbarjo i drets de l'home.

Una persona bohèmia es caracteritza per ser una persona lliure, apartat de la societat i van al seu aire. És una persona que no li importa la seva classe social i té una habilitat artística i per tant li agrada la bellesa de la vida. Aquestes persones no volen continuar amb els ideals dels burgesos, i per tant, deixen els comerços.

En canvi, una persona burgesa es caracteritza per ser una persona que té uns ideals enfocats als negocis i a guanyar diners. Tenien empreses i indústries que els hi donaven molts beneficis i per això, tenien molts diners. Alguns descendents dels burgesos van deixar de seguir els seus ideals , van marxar cap al món artístic i van abandonar les empreses i indústries dels seus pares.

Per tant, es pot dir que les característiques de les persones modernistes i burgeses eren contràries per lo que s'enfrontaven ja que tenien uns ideals molt diferents.

Violència de gènere

Violència de gènere

La violència de gènere és un tipus de violència física o psicològica sobre qualsevol altre persona sobre la base del seu sexe o gènere. Aquesta violència de gènere es produeix especialment a la llar, i es presenta  en tots els països , cultures i èpoques històriques.

L'article 15 de la constitució espanyola garanteix el dret fonamental a la integritat física i moral. Els maltractaments físics o psíquics estan tipificats com a delicte de lesions.

Tot estant a segle XXI encara hi ha una violència de gènere, tot i que en els darrers anys ha anat disminuint i la gent s'ha anat conscienciant. Aquest any 2013 hi ha agut 56 dones assassinades de les quals, 38 ha set per violència de gènere i 18 estan en cas de investigació policial.

Per mi, el problema principal és el patriarcat, on els pares tenen la autoritat suprema sobre les famílies i els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder . Un estat patriarcat té com a conseqüència el masclisme. El problema el tenim si volem aturar el masclisme convertint un estat patriarcal en matriarcal, el poder recauria sobre les dones i per tant hi hauria feminisme.

Per exemple aquí a Espanya, la violència de gènere només fa referència  al maltractament de una dona per part de un home , però no del revés. Per tant això provoca a un home desigualtat, ja que un home si amenaça encara que no tingui intenció de fer-li res ja pot estar 5 anys en presó. Però si una dona agredeix a un home com a molt hauria de pagar una multa, per tant això crea una desigualtat al home.

Tot i que seria difícil penso que per aturar la violència de gènere s'haurien de retocar les lleis establint més igualtat entre homes i dones, però sobretot conscienciant a les persones des de l'escola que el maltractament sobre una altre persona està malament i de que tots siguem com siguem, de la cultura que siguem o del gènere que siguem som tots iguals.

L'Estevet - Introducció

L’Estevet - Introducció

L’ introducció de una novel·la es basa en explicar i introduir la situació i els personatges que a continuació viuran una història en uns llocs concrets.  La primera part va des de el naixement de l’Estevet, el protagonista, fins el seu casament.  En el barri que es situa l’ introducció està enfocat al comerç i al negoci. 

La primera part és una introducció ja que l’autor explica com són els personatges , espais i temps de la història, et situa en el temps on es dur a terme la història, per tant els caràcters i maneres de ser i de fer de les persones canvien. L'autor t'introdueix al S.XIX, a un barri de Barcelona.

Els personatges del relat són plans, ja que no estan gairebé explicats i tots tenen el mateix caràcter.

En primer lloc tenim a la família de “La Puntual”, nom que rep la botiga de la família del senyor Ramon, un home molt treballador que té en ment sempre la botiga i els negocis. Aquesta família també té altres membres com l’avi, el senyor Esteve, fundador de la botiga “La Puntual”, té un caràcter enfocat a ser bon comerciant. També la esposa del senyor Ramon , la Roseta,  que acaba de donar a llum a l’Estevet. La senyora Felícia és la avia de l'Estevet, per tant la esposa del senyor Esteve.

En segon lloc tenim els amics de la família de “La Puntual” , que estava format per les cosines del senyor Ramon,  les tres Maries, que al llarg de tota la història estan solteres, també apareix el senyor Forment amic i conseller de la família, que sempre feia el mateix, seure sobre la seva butaca, i sempre deia el mateix al entrar i al sortir:                 “Bon dia”  “Avui farà sol”.

 També hi havia la senyora Pepa, que sempre es queixava del seu estat de salut, sempre deia:              “gastava de tot, menos salut”.

 També hi havia la majordoma, la Pepeta, noia amb qui va tenir el primer petó l’Estevet als 20 anys. I el professor, que li ensenya les quatre relgles bàsiques.

La Tomaseta va ser la seva futura esposa, filla de un granger.

L’Estevet és un nen amb poc caràcter, que ni tan sols al néixer plora. Un nen que passa molt desapercebut i que té els mateixos ideals que el seu pare, els negocis i la botiga. El seu pare i avi l’obliguen a anar a estudiar, per ser un bon negociant. A l’escola es veu que tots els nens són iguals que l’Estevet, nens  que volien arribar a ser bons comerciants. Per arribar a ser-ho ha d’estudiar les quatre regles, que es basava en saber sumar, restar, multiplicar i dividir.        “El saber, a l'Estevet, no el destorbaria pel negoci.”  L’escola tenia “La Secal” al costat per sentir la fabrica de monedes, per sentir les monedes dringar.  L’escola es basava  en fer pràctics els homes, intentava no desenfocar l’estudi de ser un bon comerciant. El pati de l’escola era un camp d’herbes mal tallades, sense arbres i amb llaunes tallades per el terra. Quan va sortir de l’escola ja va poder estar darrera el taulell de “La Puntual”. Al costat del pati hi havia els glacis, que eren uns camps d'herba mal tallada, sense cap mena de arbre o vegetació.  Un cop complerts els 14 anys ja havia après les quatre regles, i ja podia estar darrera el taulell de "La Puntual", que davant de aquesta hi havia el quartel.

 Quan va fer els 20 anys l’Estevet va tindre que anar a fer un encàrrec a una casa, que trencava els estereotips de aquell barri comercial que era tranquil i silenciós, aquella casa era sorollosa. A partir de aquí va començar a sentir una atracció per el art i per les dones. Quan va arribar a casa el primer que va fer va ser besar a la senyora Pepeta, la majordoma.

El pare i l'avi li van buscar a una noia, filla d'un granger, la Tomaseta, que tenia les mateixes idees que l'Estevet. La Tomaseta també tenia la mateixa edat que l'Estevet. Al principi van quedar a casa les tres Maries, però llavors van quedar al dia següent. Van anar a passejar, per uns jardins que hi havien per la zona, i l'Estevet va aprofitar per declarar-se. En el casament havien plantejat de menjar 6 plats i després anar a Montserrat, però a la Tomaseta un dels plats la va deixar sense poder anar-hi, per això es va decidir estalviar els diners per un futur.

 

 

Descripció: El café de la Granota

En un racó de Mequinensa hi havia un bar, molt amagat, amb un cartell de color blau fort, tot i que estava molt desgastat per la pluja. Tenia una porta discreta, tota plena de vidres taronges i  verds. El pom era de un color daurat, però ja estava molt deteriorat, per tant tenia un color de rovell.

Quan entraves per aquella porta senties la olor amarga del cafè fent-se i  un soroll de gent cridant i parlant. Al costat dret de la porta hi havia una barra feta de fusta , amb la marca de cafè de tasses que havien estat allà. Els tamborets rodejaven la barra.  Per la esquerra una taula, que es veia que ningú utilitzava o li donaven poc ús ja que estava completament nova,i estava adornada amb una planta gran, i per sobre un quadre amb una xarxa de pescar. Davant la barra hi havia moltes taules amb gent gran jugant a una partida de botifarra. A mida que t’apropaves la olor de cafè amarg s’anava barrejant amb la olor a cigarretes. Sobre la taula una llum amb un color fosc ja que la bombeta estava bruta. Darrera aquesta taula, que semblava ser central, n’hi havia dos més a la dreta junt amb un quadre de una barca travessant un pont. Quan pujaves les escales espetegaven  per la fusta antiga, que era de un color fort. La barana estava greixosa i era de un color més claret. Quan erets al segon pis hi havia caixes de fusta que recobrien la paret, semblava que el segon pis no tenia ús i l’usaven de traster. A la dreta de les caixes hi havia dues portes que per la imatge central semblaven ser els banys de homes i dones. Al segon pis hi pujava tota la fumarada de les cigarretes que deixaven un olor fort.