L'Estevet - Introducció

L’Estevet - Introducció

L’ introducció de una novel·la es basa en explicar i introduir la situació i els personatges que a continuació viuran una història en uns llocs concrets.  La primera part va des de el naixement de l’Estevet, el protagonista, fins el seu casament.  En el barri que es situa l’ introducció està enfocat al comerç i al negoci. 

La primera part és una introducció ja que l’autor explica com són els personatges , espais i temps de la història, et situa en el temps on es dur a terme la història, per tant els caràcters i maneres de ser i de fer de les persones canvien. L'autor t'introdueix al S.XIX, a un barri de Barcelona.

Els personatges del relat són plans, ja que no estan gairebé explicats i tots tenen el mateix caràcter.

En primer lloc tenim a la família de “La Puntual”, nom que rep la botiga de la família del senyor Ramon, un home molt treballador que té en ment sempre la botiga i els negocis. Aquesta família també té altres membres com l’avi, el senyor Esteve, fundador de la botiga “La Puntual”, té un caràcter enfocat a ser bon comerciant. També la esposa del senyor Ramon , la Roseta,  que acaba de donar a llum a l’Estevet. La senyora Felícia és la avia de l'Estevet, per tant la esposa del senyor Esteve.

En segon lloc tenim els amics de la família de “La Puntual” , que estava format per les cosines del senyor Ramon,  les tres Maries, que al llarg de tota la història estan solteres, també apareix el senyor Forment amic i conseller de la família, que sempre feia el mateix, seure sobre la seva butaca, i sempre deia el mateix al entrar i al sortir:                 “Bon dia”  “Avui farà sol”.

 També hi havia la senyora Pepa, que sempre es queixava del seu estat de salut, sempre deia:              “gastava de tot, menos salut”.

 També hi havia la majordoma, la Pepeta, noia amb qui va tenir el primer petó l’Estevet als 20 anys. I el professor, que li ensenya les quatre relgles bàsiques.

La Tomaseta va ser la seva futura esposa, filla de un granger.

L’Estevet és un nen amb poc caràcter, que ni tan sols al néixer plora. Un nen que passa molt desapercebut i que té els mateixos ideals que el seu pare, els negocis i la botiga. El seu pare i avi l’obliguen a anar a estudiar, per ser un bon negociant. A l’escola es veu que tots els nens són iguals que l’Estevet, nens  que volien arribar a ser bons comerciants. Per arribar a ser-ho ha d’estudiar les quatre regles, que es basava en saber sumar, restar, multiplicar i dividir.        “El saber, a l'Estevet, no el destorbaria pel negoci.”  L’escola tenia “La Secal” al costat per sentir la fabrica de monedes, per sentir les monedes dringar.  L’escola es basava  en fer pràctics els homes, intentava no desenfocar l’estudi de ser un bon comerciant. El pati de l’escola era un camp d’herbes mal tallades, sense arbres i amb llaunes tallades per el terra. Quan va sortir de l’escola ja va poder estar darrera el taulell de “La Puntual”. Al costat del pati hi havia els glacis, que eren uns camps d'herba mal tallada, sense cap mena de arbre o vegetació.  Un cop complerts els 14 anys ja havia après les quatre regles, i ja podia estar darrera el taulell de "La Puntual", que davant de aquesta hi havia el quartel.

 Quan va fer els 20 anys l’Estevet va tindre que anar a fer un encàrrec a una casa, que trencava els estereotips de aquell barri comercial que era tranquil i silenciós, aquella casa era sorollosa. A partir de aquí va començar a sentir una atracció per el art i per les dones. Quan va arribar a casa el primer que va fer va ser besar a la senyora Pepeta, la majordoma.

El pare i l'avi li van buscar a una noia, filla d'un granger, la Tomaseta, que tenia les mateixes idees que l'Estevet. La Tomaseta també tenia la mateixa edat que l'Estevet. Al principi van quedar a casa les tres Maries, però llavors van quedar al dia següent. Van anar a passejar, per uns jardins que hi havien per la zona, i l'Estevet va aprofitar per declarar-se. En el casament havien plantejat de menjar 6 plats i després anar a Montserrat, però a la Tomaseta un dels plats la va deixar sense poder anar-hi, per això es va decidir estalviar els diners per un futur.